Bona nit seitones meves

Ja sabeu que jo no sóc una seitona gaire participativa en això del blog, que la veritat em trono boja amb alguns comentaris que no sé ni on van ni d’on venen. Però avui si que us mereixeu que com a mínim faci l’esforç d’escriure, per què? Doncs per agrair-vos si és que puc tot el recolzament que m’heu donat TOTES, les meves seitones. En aquests dies que encara que tingués son, em llevava amb prou forces per anar cap a la UCI a veure la meva mare com anava traient forces d’on jo no sé on per animar-nos cada dia, tot i la maquinària que l’acompanyava, ella ens feia veure que tot anava bé, traient importància a qualsevol so (alarmant ) que pogués emetre la màquina, les tenia totes sota control i això ens donava ànims per tornar a la següent hora de visita i veure com s’anava espavilant cada vegada més. Ara ja la tenim a una habitació la mar de be, individual i amb llit per l’acompanyant, la primera nit em vaig quedar jo i la pobra va fer mal negoci, perquè vaig dormir tota la nit i no em vaig assabentar de res, ni de les infermeres que van passar a mirar la temperatura i la pressió ni d’ella quan em demanava aigua perquè l’oxigen li secava molt la boca. Avui li hem vist l’obra d’art, impressiona si!, però també quedes meravellat de les coses que poden fer amb les noves tècniques, la raja la té, és evident però no té punts!!, li han cosit per dins!! i en principi la cicatriu no quedarà gaire marcada, tot i que això és el de menys. El més important és que l’ensurt ha passat de moment, vull dir, ara se n’ha sortit de l’operació i s’ha de veure com segueix, però la por més gran que jo tenia era que no sortís de l’operació i és per això que estava molt angoixada els dies abans.

A tot això li hem d’afegir que els virus de la varicel·la van decidir que aquesta setmana era la millor per a què l’Arnau la passés i si ja està passada, però clar això vol dir anar al metge, pujades de febre a la nit, no anar a l’escola...i com ja sebeu que sóc molt responsable, només he faltat a treballar 1 hora. Vaja que ja us podeu imaginar com ha estat el meu horari aquesta setmana.

Ara veig que ja passen de les 23h i sóc jo la que penso en vosaltres suposo que em sabreu perdonar la meva absència aquesta nit, vull que sapigueu que m’he plantejat venir a la festa, ja li vaig dir a la play que m’agradaria, però estic esgotada i demà em torna a tocar dormir a l’hospital (no sé de què em queixo) a no ser que la meva marona que ja està tant bé no vulgui que em quedi (que mucho me temo que va a ser así) perquè ella ja els hi diu a las infermeres quan li diuen “no se levante sola..” “soy fuerte, soy una tiarrona del norte”.

A gaudir de la nit, que jo també ho faré.

MOLTS PETONS I ABRAÇADES

MOLTÍSSIMES GRÀCIES

La filla de la seva marona