Seitonacircular said:

PASTORA, fidel companya, víctima de les meves alegries, els meus plors, els meus sentiments, les meves responsabilitats professionals, els meus valors davant la vida. Mestra de mestres, em recordes a Sócrates, intel.ligent, irònica, modesta, creativa, original....i sobretot per posseir allò que n'hi deien maièutica Socràctica, la qual consistia en fer néixer el saber als altres i que descobrissin el millor de sí mateixos. Gràcies a la teva ironia, valors, experiència i el saber fer en cada situació...he après al teu costat moltíssim, i has fet néixer en mi, incondicionalment, infinitud de coses positives per seguir caminant.... Mai t'oblidaré.

Et dedico unes paraules que descriuen el que et vull transmetre: I així pren , i així pren , tot el fruit que et pugui donar, el camí que poc a poc escrius, per demà. Que demà, que demà, mancarà el fruit de cada pas, per això malgrat la boria, cal, caminar..

Grâcies... T'stmu....