03 octubre 2006







La nostra iaia Carme!!!!!!

No saps quants records, quantes emocions, quants consells i quanta pau m'emporto iaia...... SEMPRE T'ESTIMARÉ

Aquesta cançó sempre me la cantaves..... ara te la dediquem tota la família. Gràcies a tu sempre hem estat una família ben unida i ben parida!!! Seguirem estimant-nos com tu ens has ensenyat i sobretot et seguirem estimant a tu infinitament.

Per sempre ( la princesa de Sabadell....tal i com l'avi i tu em dèieu )

" AMB LA LLUM DEL TEU MIRAR, HAS OMPLERT LA MEVA VIDA, SI EM VOLGUESSIS ESTIMAR, MA IL.LUSIÓ FORA COMPLIDA.I VIURIA TAN CONTENT QUE MON ROSTRE S'HI VEURIA, LA LLUM DE L'AGRAÏMENT I A TOTHORA ET CANTARIA, UNA CANÇÓ PELS TEUS ULLS QUE JO MATEIX ET FARIA; UNA CANÇÓ PELS TEUS ULLS PERQUÈ ENMIG DE TANTS ESCULLS FOSSIN ELLS LA MEVA GUIA.´

RORÓ, ROSÓ, LLUM DE LA MEVA VIDA. ROSÓ, ROSÓ, NO DESFACIS MA IL.LUSIÓ. "



Tu si que ens has omplert la nostra vida...

7 comentarios:

SEITONAS dijo...

Empezar esta historia de belleza silenciosa rodeada de amor y dejando la longeva ruidosa llena de hermosos frutos, es el mejor de los comienzos.
Carolina.

Cristina te quiero mucho y siempre estaré contigo, esta tarde, mañana, en estos días más que nunca.

SEITONAS dijo...

Mi amor.... las seitonas estamos a tu lado para secar esas lágrimas que caen por tus mejillas, para abrazarte tan fuerte que olvides tus penas, para quererte porque no hay más verdad que ésta.. Te queremos Cristina, con toda nuestra alma y corazón.
Estamos contigo, princesa.

Life

SEITONAS dijo...

Què bonic això de la princesa de Sabadell! Doncs, la teva iaia ja pot anar-se en pau amb tot l'amor que s'emporta i amb tota la tranquilitat que nosaltres tindrem cura des d'aquí de la seva petita princesa.

Ànims!

Oyos

SEITONAS dijo...

Cristina, yo te arroparé ahora y siempre, en tus sueños o en tu vida,quedate con la paz q te ha dejado tu iaia Carme, un beso para ella allá donde esté. Te quiero.
Dreams

SEITONAS dijo...

Por cierto...vaya iaia guapa guapa!!!!!!!
Muaks
Dreams

SEITONAS dijo...

La feina que ha fet la teva iaia no ha estat poca, no puc fer altre cosa que emocionar-me en veure les fotos (i més ara que reconec als teus tiets) i el teu escrit.
Tot el que heu viscut amb ella es queda ven endins i no desapareixerà mai.
Espero que hagis sigut prou forta per fer-li a la iaia el comiat que es mereix.
Ànims i endavant
Eva

SEITONAS dijo...

Els nostres avis estaran units en el mateix lloc...no és un consol, però ara podran mirar-nos junts com compartim la vida. Mil petons, preciosa. Play