Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, la lluna s'amaga i al sol deixa sortir.
Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, fem fora la mandra i saltem corrents del llit!!!!
Seitones!!! Avui és el gran dia!!!!!! com quedem??? Aquesta és la cançó que cantem amb els girasols cada dia al començament de les classes...és més llarga eh!!!
On dinem??? he de portar entrepà? ho dic pk el demanaré a la cuina... Va que ja estic súper nerviosa!!!
Per cert, Basta ya!!!! Prou seitonismo oculto!!! Mano negra, entreseitonasandaeljuego, pepapuri...les coses clares i a la cara i la xocolata espesa!!!JAJJJJaaa
DMS
31 marzo 2006
30 marzo 2006
29 marzo 2006
Esa ciudad llamada Viladecavalls...
A punto de acogernos como hijas predilectas, Viladecavalls recibe el mayor acontecimiento de su historia. Por fin llega el Seitó Festival!!! Actuarán todas, y todas en su esencia. El Excelentísimo Ayuntamiento convidará a las invitadas con un pic-nic en uno de sus grandes y frondosos parques naturales, aportando un toque de frescura y desenfado. En un día tan especial, la Concejala de Cultura y Educación se complace en felicitar al organismo organizador de fiestas del pueblo por su ardua labor por traer a las SEITONAS en todo su apogeo a este recóndito lugar del vallés occidental.
Oeee!!! Bocata de tortilla de patatas!!!
Noe, pillada, es leerte y te veo...negra pero negra, oscura...
Muas a todas mis seitonas...OYOS
Al dejarnos Acuarela huérfanas de blog musical pongo una de las fotos que tenía él puesta: Marvin Gaye y Stevie Wonder. Mañana jueves en Sputnik - gracias Pastora - dan un documental sobre el primero. Vida interesante, apasionante, y su música mucho más. Os lo recomiendo. Voy al programa ahora, que también podéis escuchar: www.radiobarbera.fm . Os advierto, amenazo, aviso, que mi segunda parte del "music and me" está casi listo. Y quien avisa no es traidor. Es seitona musical, soul, blackie, freaky o lo que queráis. Play.
Comer en Vilahorses = Comer en el parque
Como bien deja intuir mi amigo Miguelito Rios, nosotras también queremos hacerlo en el parque...pero en este caso no sería el amor (aunq de eso también tenemos), sino comer!!!!;)....un apetitoso bocadillo sobre la hermosa y verde hierba, dejando q el señor Lorenzo broncee nuestras pieles seitonales....a q la idea es (al menos) tentadora?
Decid q os parece!!!!
' En el Parque '
Cae lentamente el sol,
mientras que la ciudad se difumina en mi vida,
vuelvo a encontrar la paz que el día me negó
y la hierba a mis pies me dice "pronto vendrá".
Te veo aparecer envuelta
en el color dulce que mana la tarde
recobro tu calor que el día me robó
y susurro al oído "te quiero amor".
En el parque
la armonía del momento se hace luz
nos regala una sonrisa el firmamento
y la puesta de sol se hace amor.
En el parque
cuando salgan las estrellas te amaré
y la alfombra de la hierba
nos dirá "bienvenidos al hogar".
La noche nos fundió
hizo un cuerpo de dos
que triste que exista el día.
Volver a la ciudad apartarme de ti
hasta que caiga el sol no te veré.
En el parque
cuando salgan las estrellas te amaré
y la alfombra de la hierba
nos dirá "bienvenidos al hogar".
En el parque
la armonía del momento se hace luz
y nos dice su sonrisa el firmamento
"bienvenidos al hogar".
Drinks sobre la hierba.....
Les Seitones que susurraven als cavalls
En aquest bell indret tan sols hi ha dos llocs per poder anar a dinar, ambdós estan de costat i tenen un menú de 8 euros per degustar. Què us sembla?
Personalment puc quedar a partir de la 13:00 del migdia. Us podré ensenyar el cole i la classe dels girasols? El meu cole queda a dins del poble, a l'entrada trobareu l'institut, on hi és la Life, aquest queda als alfores (paraula masculina encara que no ho sembli) del poble. Heu de seguir recte cap avall, rotonda, fins a arribar al semàfor, és el moment de girar a l'esquerra, passareu per davant de l'Ajuntament, seguiu recte i després gireu a la dreta (direcció a la Biblioteca), el CEIP Rosella, queda tot just darrera de la biblioteca...m'encantaria que vinguessiu fins aquí. No obstant, si anem directament a dinar, a on hi ha l'Ajuntament ja podeu aparcar.
En quan a la carretera, heu d'agafar la c-58 direcció manresa i quan passeu Terrassa, estigueu atentes dels cartells pq a mà dreta tindreu una autovia que és la de Viladecavalls i Vacarisses ( però abans teniu una altra sortida que em sembla que va cap a martorell, no us equicoqueu). Una vegada agafada l'autovia de Viladecavalls seguiu tot recte fins arribar a una gasolinera que queda a mà dreta, després a la dreta ja és l'entrada al poble. Podeu imprimir aquesta informació si voleu....
Aiiii quines ganes!!!!!
COMIDA EN VILAGE HORSES
(EL SEITONISMO SE TRASLADA)
Hello Seitys!!! Pongo esto como entrada para asegurarme que es leído por todas mis seitonetes. Por mí, encantada de comer todas juntas el viernes pero yo salgo del insti a las 14.00 y, aunque estoy aqui mismo, en la ciudad de los caballos creo que Cris empieza trabajar a las tres. Imagino que quedaréis antes para que os dé tiempo, especialmente a las que a las 4 tenéis clase en Cerdanyola. Una posibilidad es que empecéis a comer sin mí y yo luego me incorpore y así las que se tienen que ir pronto estén comidas. No sé, ya me diréis algo. Besitos. AHHH!! Acaba de sonar el timbre!!! Me voy...
LIFE
28 marzo 2006
Chicas, uno de "los otros" me ha hecho recordar esta bonita canción.
Para que cada año que pase tengamos veinte años, para que cada año que pase sigamos cantando juntas con la misma fuerza y alegría, para que cada año que pase sigamos igual de guapas (por dentro…somos románticas pero también realistas,jajaja). Pastora
Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...
Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.
Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.
Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...
Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.
Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.
Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...
Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.
Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.
Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...
Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.
Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.
Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...
Seitones meves ara faré una hipérbole eh!!!! però jo ho intento.....
Ara que som dues seitones a Vilage Horses no podríem fer algun dia a la vida el cafè aquí, en aquest bonic poble anb vistes perfectes a Montserrat??? Jooohhhh és quetrobo tant afaltar els cafès!!! on parlàvem de política, d'amors, de la m!!! , en fi seitones entre cavalls sona bé..... Tampoc us queda tan lluny, la Play i la Marona ho tenen a la volta de l'esquin...
És només una suggerència eh...és que també em fa ilu ensenyar-vos el poble i el cole....
Si algun dia és possible m'ho feu saber, mentres esperaré anciosa....
DMS
Ara que som dues seitones a Vilage Horses no podríem fer algun dia a la vida el cafè aquí, en aquest bonic poble anb vistes perfectes a Montserrat??? Jooohhhh és quetrobo tant afaltar els cafès!!! on parlàvem de política, d'amors, de la m!!! , en fi seitones entre cavalls sona bé..... Tampoc us queda tan lluny, la Play i la Marona ho tenen a la volta de l'esquin...
És només una suggerència eh...és que també em fa ilu ensenyar-vos el poble i el cole....
Si algun dia és possible m'ho feu saber, mentres esperaré anciosa....
DMS
27 marzo 2006
País Basc, de Raimon.
Tots els colors del verd
sota un cel de plom
que el sol vol trencar.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Portava el vent la força
d'un poble que ha sofert tant.
Portava la força el vent
d'un poble que ens han amagat.
Tots els colors del verd
sota un cel ben tancat.
I l'aigua és sempre vida
entre munyanyes i valls.
I l'aigua és sempre vida
sota la grisor del cel.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
És tan vell i arrelat,
tan antic com el temps
el dolor d'aquella gent.
És tan vell i arrelat,
com tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Tots els colors del verd,
gora Euskadi, diuen fort
la gent, la terra i el mar
allà al País Basc.
El otro día la escuché gracias a Lluís, coordinador de Ràdio Barberà, y pensé que debía estar aquí, al menos la letra. Porque en este mes de marzo todos los colores del verde aparecen más intensos. Si alguno de los otros de fuera necesita traducción, lo haremos encantadas. Play.
Tots els colors del verd
sota un cel de plom
que el sol vol trencar.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Portava el vent la força
d'un poble que ha sofert tant.
Portava la força el vent
d'un poble que ens han amagat.
Tots els colors del verd
sota un cel ben tancat.
I l'aigua és sempre vida
entre munyanyes i valls.
I l'aigua és sempre vida
sota la grisor del cel.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
És tan vell i arrelat,
tan antic com el temps
el dolor d'aquella gent.
És tan vell i arrelat,
com tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Tots els colors del verd,
gora Euskadi, diuen fort
la gent, la terra i el mar
allà al País Basc.
El otro día la escuché gracias a Lluís, coordinador de Ràdio Barberà, y pensé que debía estar aquí, al menos la letra. Porque en este mes de marzo todos los colores del verde aparecen más intensos. Si alguno de los otros de fuera necesita traducción, lo haremos encantadas. Play.
Parlant de germans voldria agraïr a l'Oriol LListar (germà que he compartit vida durant més anys...), l'oportunitat de passar-m'ho tan bé a la maquinista durant aquests dies. També felicitar-lo per la seva brillant tasca. Uri, éts genial!!!! T'estimo. Tanmateix dono les gràcies a les meves amigues i ballarines Glòria, Sònia i Jess....quines craks!!!!! mai oblidaré aquesta experiència!!!
Seitones moltes, moltes i moltes gràcies per venir i compartir amb experiències que tan m'emocionen!!!!!! Sempre amb mi!!! jo ja ho sé!!!!! i JO AMB VOSALTRES!!!!
DMS
26 marzo 2006
Viendo los regalos de photoshop q nos ha dedicado Pastora me he acordado de las travesuras q hace mi amigo Julián a veces!!! al menos son fotos graciosas...;)
La del flyer es por una pseudo fiesta q hicimos en mi casa y el anfitrión era un pobre canario q estaba tan echo polvo q parecía haber sido torturado en Guantánamo...madre mía q risas, grandes momentos!
La del paisaje horrible es del año q nos disfrazamos de "El señor de los anillos"!(nadie quería ser Gollum)....
Voy a tener q hacer unas horas de photoshop avanzado para poder hacerte un bonito montaje Pastora!!!;)
Os quiero!
Drinkin's
Suscribirse a:
Entradas (Atom)